La influència de les tecnologies en educació primària

 

L’article analitzat ofereix una visió completa sobre la influència creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’educació primària. Mitjançant una investigació documental rigorosa i l’ús de la cartografia conceptual com a tècnica d’anàlisi, s’explora com la tecnologia educativa pot actuar com a motor de canvi pedagògic, destacant-ne tant les oportunitats com els reptes.

El text defensa que les TIC han transformat la manera d’ensenyar i aprendre, aportant recursos multimèdia, possibilitats d’aprenentatge personalitzat i fomentant habilitats clau com la creativitat, el pensament crític i la competència digital. A més, s’identifiquen les tecnologies com un mitjà potent per reforçar valors, habilitats i la motivació de l’alumnat, tot facilitant l’accés a la informació, la comunicació i l’emmagatzematge de dades. No obstant això, l’article també adverteix de dificultats importants, com la bretxa digital, la necessitat de garantir la seguretat en línia i la formació continuada del professorat.

Una aportació clau de l’article és la distinció entre tecnologia educativa i TIC. Seguint la visió de Skinner, s’estableix que la tecnologia educativa va més enllà de les eines digitals, ja que implica una intenció pedagògica clara i una reflexió crítica sobre l’ensenyament. Així, es presenten tres característiques essencials: l’ensenyament programat com a alternativa al model tradicional, el valor de la tecnologia com a recurs didàctic i la capacitat d’afavorir l’autonomia de l’alumnat.

L’article classifica la influència de la tecnologia educativa a Primària en tres tipus:

  • Fixa: recursos amb funcionalitats tancades i estructurades.

  • Flexible: plataformes adaptables a les necessitats de cada alumne.

  • Neta: eines intuïtives, senzilles i lliures de distraccions.

Aquestes categories estan estretament relacionades amb la transformació dels mètodes d’ensenyament, la promoció de noves habilitats digitals i la necessitat de replantejar els rols docents i les metodologies.

Finalment, l’estudi proposa una metodologia organitzada en cinc eixos per a la integració efectiva de les tecnologies a l’aula:

  1. Avanços tecnològics: ús de noves aplicacions i dispositius.

  2. Formació docent: actualització contínua del professorat.

  3. Nous entorns d’aprenentatge: com les aules interactives.

  4. Estratègies pedagògiques específiques: planificació didàctica adaptada.

  5. Innovació constant: obertura al canvi i a l’experimentació educativa.

En resum, l’article destaca que les TIC, si s’integren de manera conscient i crítica dins del marc de la tecnologia educativa, poden esdevenir una eina potent per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a Primària. Cal, però, acompanyar aquesta integració amb formació, reflexió i una orientació pedagògica clara per tal de garantir una educació de qualitat, equitativa i connectada amb les necessitats del món actual.



Per a consultar l’article complet, es pot accedir a la següent font:

Robles Verdugo, D. I., & Sandoval Ceja, M. (2023). La influencia de las tecnologías en educación primaria. Formación Estratégica, 8(2), 18–34. 

Vista de La influencia de las tecnologías en educación primaria | Formación Estratégica



Comentarios

Entradas populares