El connectivisme

 Vivim en un món hiperconnectat, on la informació circula a gran velocitat i aprendre ja no depén només del que sabem, sinó de la nostra capacitat per a trobar, connectar i compartir coneixements. En aquest context, naix el connectivisme, una teoria de l’aprenentatge pensada per al segle XXI.

QUÈ ÉS EL CONNECTIVISME?

El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge que posa el focus en les xarxes, les connexions i l’ús de les tecnologies digitals. A diferència d’altres teories com el conductisme o el constructivisme, el connectivisme reconeix que el coneixement no està només en la nostra ment, sinó també en els dispositius, les plataformes digitals i les persones amb qui ens relacionem.

ORIGE I AUTORS PRINCIPALS

Aquesta teoria va ser proposada per George Siemens en 2004, amb el seu article “Connectivisme: una teoria de l’aprenentatge per a l’era digital”. Juntament amb Stephen Downes, han sigut els principals referents d’aquest enfocament. Ambdós destaquen com la manera d’aprendre ha canviat amb internet, les xarxes socials i l’accés massiu a la informació.

CARACTERÍSTIQUES CLAU

🔹 Diversitat d’opinions: Aprenem més quan escoltem diferents punts de vista. La diversitat enriqueix el coneixement.

🔹 Connexió entre nodes d’informació: Aprendre és connectar idees, persones, webs, llibres, vídeos, etc.

🔹 Coneixement fora de la ment humana: Molta de la informació que usem està en ordinadors, mòbils o plataformes digitals.

🔹 Saber aprendre és clau: Més que acumular informació, és fonamental tindre habilitats per a continuar aprenent.

🔹 Mantindre les connexions vives: Interactuar amb les nostres fonts d’informació ens ajuda a mantindre’ns actualitzades.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

El connectivisme ens recorda que l’aprenentatge no és un procés aïllat, sinó una experiència social, tecnològica i dinàmica. Ens anima a desenvolupar una competència digital crítica, a col·laborar i a ser actius en la construcció del nostre propi coneixement.